Història d'Esplugues de Llobregat

Al cim de la muntanya de Sant Pere Màrtir hi ha indicis d'un poblat iber. S'han trobat restes de ceràmica (ceràmica vidriada monocroma, ceràmica oxidada, ceràmica ibèrica tipus sandvitx), tot i que no s'ha trobat cap resta estructural. Esplugues de Llobregat es troba documentada des de l'any 964, en un testament, on esmenta cases vinyes i hortes sense esmentar però cap nucli de població. No serà fins a l'any 1096 quan es farà una delimitació del territori, enregistrant una desena de cases i una cinquantena d'habitants. L'esglesiola d'aleshores no en queda cap resta, però sí podem afirmar que era molt petita, romànica, i amb un petit campanar d'espadanya. Dedicada a Santa Maria Magdalena, i consagrada l'any 1103 per el Bisbe Berenguer de Barcelona. Al segle XII, la família més important és la dels Picalqués, amb la majoria de propietats del terme, entre les quals hi comptava el Castell de Picalqués. Així doncs durant l'edat mitjana, Esplugues s'articulava entorn a dos nuclis: El de la sagrera amb l'església i diverses masies al voltant, i per altra banda el nucli del Raval, on es trobava el castell, i l'antic hostal. No serà fins al segle XVIII amb la construcció de la Carretera Reial, en que es desplaça el centre del poble entorn aquesta nova via, fent perdre rellevància a l'antic nucli del Raval. Constància d'això és la construcció d'un nou hostal (actual casa de la vila) i la proliferació de casetes de treballadors a banda i banda de la carretera. Ja ben entrat el segle XX Esplugues farà el pas de poble a ciutat, sobretot a partir de la dècada dels anys 1950, que dels 5.000 habitants passa a 49.000 l'any 1990.